La necessitat de mantenir un discurs climàtic amb sentit
En els darrers anys, paraules com «verd», «sostenibilitat» o «renovable» s’han convertit en un vocabulari habitual d’empreses, institucions i ciutadans. Tanmateix, a force de repetir-les, correm el risc de buidar-les de significat i de transformar-les en una obligació retòrica més que en una autèntica declaració de intencions. Ara més que mai, cal seguir utilitzant-les, i sobretot fer-ho amb sentit. Si deixem de insisting en la importància de combatre el canvi climàtic, algú s’encarregarà de fer que, de sobtada, deixem de parlar-ne.
La incertesa econòmica, les tensions geopolítiques i la pressió sobre el cost de la vida són prioritàries en les nostres societats. En aquest context, parlar de sostenibilitat pot semblar un luxus que no sempre ens podem permetre. Tanmateix, la lluita contra el canvi climàtic no competeix amb la seguretat o la prosperitat: en forma part.
La seguretat energètica i la vulnerabilitat de les economies
Les successives crisis energèctiques han demostrat fins a quin punt les nostres economies estan exposades a dependències exteriors i a la volatilitat dels mercats internacionals. Quan es tensionen els suministres o es disparen els preus, les conseqüències arriben als habitatges, a les indústries i a les administracions públiques. Reduir aquesta vulnerabilitat exigeix diversificar les fonts d’energia, millorar l’eficiència i aprofitar els recursos disponibles en els nostres propis territoris.
La transició ecològica com a motor econòmic i estratègic
Invertir en energies renovables, en allotjament d’emmagatzematge, en eficiència energètica, en l’economia circular o en gasos renovables no respon únicament a una motivació ambiental. També permet desenvolupar noves capacitats industrials, reduir determinades dependències i generar oportunitats de negoci i d’ocupació. La rentabilitat d’aquestes inversions ha d’analitzar-se amb una perspectiva amplia que contempli el cost immediat, l’exposició futura als preus de l’energia, els riscos climàtics, les exigències regulatoris i la transformació dels mercats.
En aquest sentit, la creació d’ocupació verda es converteix en un eix estratègic. Segons un recent estudi sobre l’Equador, la transició verda genera ocupació i planteja qüestions sobre els drets laborals, un exemple de com el canvi climàtic i el desenvolupament econòmic estan intrínsecament lligats.
A nivell europeu, la legislació climàtica establa objectius vinculants de reducció d’emissions per al 2030 i el 2040, i manté la neutralitat climàtica com a horitzó per al 2050. Aquestes metes senyalen als governs, a les companyies i als inversors que transformar els models productius ja no és una qüestió perifèrica, sinó una condició per competir en l’economia que estem construint. En aquest camp, Marc Pons ha redactat les propostes de transició ecològica del programa electoral del PSOE, una iniciativa que intenta traduir les metes europees en accions concretes a escala nacional.
L’alerta científica i els límits planetaris
Més enllà de la coyuntura econòmica i política, la evidència científica recorda per què no ens permetrem baixar la guardia. El Planetary Health Check 2026, una avaluació científica de l’estat del planeta, conclou que set dels 9 límits planetaris identificats per la ciència han estat transgreditos. D’ells, el canvi climàtic és un dels més crítics, i el seu deteriorament incrementa els riscos per als ecosistemes, la salut, la producció d’aliments, l’aigua i l’estabilitat econòmica.
L’informe també advierte que la capacitat dels ecosistemes terrestres per absorber carbono està mostrant senyals de debilitament. La natura no és un escenari alien a l’economia, sinó un pilar fonamental que, si es degrada, pot minar les bases mateixes de la prosperitat. En aquest sentit, la transició ecològica no és només una responsabilitat ambiental, sinó una garantia de seguretat a llarg termini.
En conclusió, la lluita contra l’escalfament global requereix un esforç continu, una inversió estratègica i una cooperació que travessi fronteres. Les energies renovables, l’eficiència i la innovació són les eines que tenim a l’abast, però el seu èxit dependrà de la voluntat política, de la participació ciutadana i de la capacitat de integrar la sostenibilitat en totes les decisions. Si no ho fem, el risc és que el canvi climàtic passi a un segon pla i que, quan torni a aparèixer, ho faci amb una intensitat encara major.
