El Nou Estadi s’ha convertit en el camp d’elecció d’una de les històries més captivadores d’aquesta edició de la Segunda Divisió. El Club Gimnàstic de Tarragona SAD, sota les ordres d’un Vicente Moreno Peris que ha signat una de les millors temporades de la seva carrera com a entrenador, no només ha aconseguit l’ascensió a la segona divisió la passada temporada, sinó que ara es mostra com un candidat fermíssim per tornar a la Primera Divisió. Amb una campanya sobresalient, el conjunt grana ha cosechat una posició privilegiada, la tercera, amb 52 punts, i ha demostrat una regularitat que és rara de veure en un equip que acaba d’arribar a la categoria. Aquest article fa un repàs exhaustiu del seu rendiment, la seva plantilla i el projecte d’un club que sembla haver trobat el camí del èxit.
Rendiment clau: la solidesa del Nou Estadi i la solvència a l’exterior
La clau del triomf del Nàstic resideix, en gran mesura, en la seva excepcional capacitat per imposar el seu joc en cada àmbit. Com a local, l’equip tarraconés és el tercer millor de la categories, amb un balanç impressionant de 9 victòries, 5 empats i 2 derrotes en 16 partits, que li han permès sumar 33 punts. Aquesta xifra només és superada pel CD Leganés i l’AD Alcorcón, que han recollit 33 i 32 punts respectivament. És a dir, el Nou Estadi s’ha convertit en una fortalesa gairebé inamovible, on el conjunt de Vicente Moreno ha aconseguit imposar la seva identitat de joc i una solidesa defensiva clau per sumar punts de forma constant.
Mai menys rellevant és el seu comportament com a visitant. En aquesta faceta, el Nàstic és el setè millor equip de liga, superat només per equips de la qualitat del Deportivo Alavés, el Córdoba CF, el CD Mirandés, el Girona FC, el CD Leganés i el Real Valladolid. El balanç a l’exterior és de 4 victòries, 8 empats i 4 derrotes en 16 enfrontaments, xifres que denoten una equip amb una notable capacitat d’adaptació i resistència en terrenys adversos. Aquesta equilibri entre local i visitant és el reflex d’un projecte ben estructurat i d’un equip que no depèn de l’escenari per imposar el seu joc, sinó que ho fa amb personalitat pròpia en qualsevol lloc.
La plantilla i l’arquitecta del projecte: Naranjo, Emaná i un Vicente Moreno en estat de gràcia
Al camp, la direcció de joc i l’efectivitat ofensiva són clau. José Naranjo és el maximal goleador del conjunt grana amb 9 dianas, seguit de propa per l’explosiu camerunés Achille Emaná. La resta dels goleadors, com S. Emaná, De Groot, Aburjania, Bouzón, Calavera, Fali, Lobato, Madinda, Xavi Molina, Mossa, Pablo Marí, Palanca, Rayco, Xisco i Aníbal, han aportat la seva petita aportació, demostrant la profunditat i la versatilitat d’una plantilla que sap trobar la solució en qualsevol situació. La línia defensiva, encapçalada per jugadors com Mossa, Bouzón, Pablo Marí, Campos, Calavera, Valentín, Suzuki i Manolo Martínez, juntament amb una medular solida formada per Emaná, Jean Luc, Molina, Tejera, Palanca, Aburjania, Madinda, Muñiz i Lobato, és la base sobre la qual es construeix el projecte.
La clau d’aquest èxit, però, és l’home que ocupa el banc: Vicente Moreno Peris. Aquest valencià, nascut a Masanasa l’any 1974, ha estat una de les revelacions d’aquesta lliga Adelante. Amb poca experiència prèvia com a entrenador en primer nivell, ha demostrat una capacitat excepcional per entendre i gestionar l’equip. La seva trajectòria com a futbolista, on va ser un mediocentro defensiu i defensa central clau per al Xerez CD, on va jugar durant una dècada i va anotar el gol de l’ascens a Primera Divisió, li ha donat una perspectiva única. Ara, després de passar per l’Infantil A del Xerez i la Selecció sub-18 de la Comunitat Valenciana, ha trobat a Tarragona el seu espai perfecte. Amb ell, l’equip ha aconseguit l’ascens a la lliga Adelante i, ara, està a punt de tancar l’arribada de Borja Martínez, un mediocentro posicional que donarà encara més solidesa a la medular grana, un pas clau per al proper nivell.
La perspectiva de futur: un projecte sòlid que mira a llarg termini
L’èxit actual del Nàstic no és fruit del azar, sinó d’un projecte amb visió de llarg termini. La consolidació d’una plantilla competent, la gestió acertada d’un entrenador jove however amb molta personalitat i la solidesa del seu rendiment tant a casa com a fora, són les bases d’un equip que ha après a guanyar i a sumar punts de forma constant. La seva capacitat per guanyar partits clau, com el duel èpic contra l’Alcorcón on <a href="https://noticiestarragona.cat/lalcorcon-assalta-el-nou-estadi-amb-un-gol-al-minut-100-i-trenca-la-seva-mala-ratxa-en-un-duel-epic-contra-el-nastic-1-2/1820/" target="blank»>l’Alcorcón va assaltar el Nou Estadi amb un gol al minut 100 per trençar la seva mala ratxa (1-2), demostra una mentalitat guanyadora que és senyera en qualsevol competició. A més, la gestió del club ha estat capaç d’absorbir canvis, com la recent inundació del Nou Estadi que va obligar a <a href="https://noticiestarragona.cat/el-nou-estadi-queda-inundado-a-menos-de-una-semana-del-nastic-real-zaragoza/1808/" target="blank»>mudar el partit amb el Real Zaragoza, demostrant una flexibilitat i organització que és clau per als equips que aspiren a la Regularitat.
En conclusió, el Nàstic de Tarragona de Vicente Moreno és molt més que un equip que ha aconseguit una excel·lent posició en la taula. És un exemple de com un projecte ben pensat, amb un entrenador amb visió i una plantilla amb personalitat, pot transformar ràpidament la realitat d’un club. Amb la seva solidesa defensiva, la seva capacitat ofensiva i una mentalitat que no coneix límits, el conjunt grana està no només lluitant per l’ascens a Primera Divisió, sinó que està construint les bases d’un projecte estable i amb futur. La seva història és una lecció de com el treball, la planificació i la confiança en un projecte poden canvar el curs de les coses en el futbol.
