Ceuta, set setmanes després: tensió als carrers, xoc polític i por a una nova entrada massiva

Més de l'autor

Ceuta, set setmanes després: tensió als carrers, xoc polític i por a una nova entrada massiva

Set setmanes després de l’impactant entrada massiva del passat 30 de juliol, la ciutat autònoma de Ceuta continua brollant en una crisi migratoria que sembla no trobar una sortida clara i definitiva. La tensió als carrers és absoluta, el xoc polític entre les diferents formacions és total i el terror a una nova arribada massiva s’apodera del teixit social a l’espera del 23 de setembre, data en què se celebraren les eleccions al Marroc i es va difondre un crida a l’entrada massiva a les xarxes socials que ha posat en estat d’alerta maxima les autoritats. La ciutat viu en un estat de suspens permanent, on cada dia compta amb més incògnites i menys respostes concretes per a la seva població, que veu com la seva normalitat segueix intacta des de fa més d’un mes.

La diplomàcia activa i la reunió d’Albares amb Burita a Nova York

El cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel Albares, ha mantingut converses constants i intenses amb el seu homòleg marroquí, Naser Burita, per intentar abordar la situació crítica que viu la frontera. Amb motiu de l’inici del període de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, Albares va anunciar una reunió bilateral crucial per parlar del retorn dels migrants irregulars que encara romanen a la ciutat autònoma després de l’assalt del passat mes de juliol. El ministre d’Afers Exteriors espanyol va assegurar que parlen pràcticament a diari i que ambdós han acordat veure’s aquesta setmana per intentar posar fre a l’ona migratòria i establir un calendari efectiu per a les deportacions. En les seves declaracions oficials, Albares va ser extremadament clar en indicar que la pressió recau directament sobre les autoritats locals: «Si la Ciutat Autònoma no té una voluntat seriosa de solució de la qüestió, nosaltres no podem fer res més que seguir oferint tots els mitjans necessaris i precisos». A més, va confirmar que ja havien parlat prèviament sobre l’amenaça del dia 23 i va assegurar que el Marroc prendrà les mesures necessàries per evitar-ho, tot i que la desconfiança regna entre ambdós països i la falta de garanties és evident per a les autoritats espanyoles.

El debat a la Cambra sobre la sobirania i l’alerta a les fronteres

El Congrés dels Diputats debatrà i votarà avui una iniciativa de Vox per reivindicar la «plena i indiscutible» sobirania espanyola sobre Ceuta, Melilla i altres llocs estratègics del nord d’Àfrica, com les illes Chafarinas, el peñón de Vélez de la Gomera, la illa del Perejil i les illes i peñón d’Alhucemas, així com rebutjar les «pretensions» marroquines sobre aquestes plases històriques. Aquesta mesura arriba en un moment de màxima efervescència política, on la crispació és el denominador comú, tal com s’ha pogut observar a les darreres setmanes de negociació. En aquest context, també es coneix que 150 migrants subsaharians haurien intentat entrar nedant per la perillosa frontera de Benzú, tot i que el Ministeri de l’Interior encara no ha confirmat oficialment aquests fets i continua avaluant la informació amb cautela. La por a un nou assalt a la frontera ha mobilitzat un potent dispositiu de seguretat que busca evitar una repetició dels fets del passat. La Delegació del Govern a Melilla ha destacat els més de 1.300 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegats entre les plantilles permanents i les unitats enviades des de la península per reforçar la seguretat. Aquesta xifra impressionant reflecteix la gravetat de l’alerta prèvista per a l’endemà, un desplegament que s’ha vist necessari arran del seguiment en directe de la crisi migratòria, on es va documentar l’arribada de milers de migrants a les platges de la ciutat autònoma en un intent desesperat de creuar la frontera, tal com es va recollir a l’última hora dels fets.

Les instal·lacions descartades i la mirada europea sobre la crisi

Pel que fa a les instal·lacions destinades a acollir els migrants, la delegada del Govern, Sabrina Moh, ha aclarit de manera definitiva que Melilla no comptarà ni amb un nou Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CEI) ni amb un Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE). Moh va préciser que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va parlar en el seu moment de la necessitat d’aquesta dependència a Ceuta, però que per a Melilla s’havia valorat una instal·lació simplement per poder aplicar el rebuig a la frontera, una opció que finalment no s’ha dut a terme i que deixa en l’aire la destinació dels migrants que aconseguixin creuar. La crisi també ha transcendit els limits locals i ha arribat al debat europeu, on Espanya exerceix la Presidència del Consell de la Unió Europea. El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, intervé aquest dimecres en la reunió de la Mesa del Comitè de les Regions que se celebra a Mullingar, Irlanda, per defensar que la situació és insostenible. Moreno defensarà que la veu dels ceutins és fonamental, ja que fa més de cinquanta dies se’ls va arrabassar la llibertat, la normalitat i la seguretat, segons va manifestar la també consellera d’Economia, Carolina España, que va anticipar la intervenció després del Consell de Govern. El Partit Popular segueix defensant que tant el Pacte de Migració i Asil com el Reglament de Retorn permeten el retorn «de forma inmediata» dels migrants, en contraposició a la postura del Govern central, que centra la seva atenció en la jornada de demà i en la possible convocatòria a les xarxes. La tensió no fa més que pujar i la ciutat espera una resolució que sembla llunyana.

Articles relacionats

spot_img

Últimes entrades