El ple municipal clava el vot de confiança en un projecte dividit
El futur del número 101 de la Rambla Nova torna a quedar suspès després que el ple municipal aprovés in extremis una moció impulsada per ERC i ECP per impulsar un diàleg amb les entitats de la ciutat sobre un possible projecte de la Casa de la Festa al Banc d’Espanya. La proposta, que hauria de ser incompatible amb el pla Parador, va comptar amb el suport d’Esquerra, En Comú Podem, el PP i el regidor no adscrit Jaume Duque, mentre que la regidora Elvira Vidal es va abstenir. Van votar en contra el PSC, Junts i Vox. El revés encén les alarmes al govern municipal de cara a la cita d’octubre, quan es decidirà la mutació demanial per cedir l’espai al Govern central.
La moció aprovada no genera cap tipus d’expedient administratiu vinculant, però el seu simbolisme polític és clar: el projecte del Parador Nacional no compta ja amb la majoria garantida. La cita d’octubre es perfila com a decisiva, ja que la cessió del terreny requereix un acord que ara mateix sembla molt llunyà. El debat ha obert una fissura profunda entre els grups municipals, amb posicions que difícilment es poden reconciliar en curt termini.
Xifres, expropiacions i un debat sobre el tipus de turisme
El portaveu adjunt d’ERC, Xavier Puig, ha posat èmfasi en que l’actual Casa de la Festa «està amagada darrere una gasolinera» i que el Banc d’Espanya és un equipament públic que hauria de dotar-se d’un centre cívic, sales d’exposicions i espais comunitaris. Segons les imatges publicades, per construir el Parador seria necessary expropiar els números 50 i 52 del carrer August, una circunstància que l’alcalde Rubén Viñuales ha negat categoritzament: «No s’haurà d’expropiar res. Els tècnics de Paradores van visitar la zona i van indicar que hi cabdeeix a la finca actual».
Des d’ECP, Toni Carmona va plantejar una qüestió directa: «Cada nit un Parador costa entre 250 i 500 euros. I una cervesa, sis pavos. Per a qui és? Tarragona no el necessita». Les xifres han servit com a argument central per criticar un projecte que, segons els seus detractors, aposta per un turisme d’alt cost que no s’alinea amb les necessitats reals de la ciutat.
Des del PP, Maria Mercè Martorell va donar el seu suport a ERC i ECP argumentant que es preveu un centre d’interpretació, i alhora va criticar el «mini Parador» previst. Finalment, Jordi Sendra de Junts va escenificar el seu suport al PSC defensant que un Parador «atrauria un turisme de qualitat» i apostant per una rehabilitació integral de l’actual Casa de la Festa. La divergència dins del propi govern municipal evidencia la complexitat d’un projecte que havia nascut amb consens i que ara es veu fragil.
La situació política s’aggreuj amb la incorporació de nous regidors al consistori, com Enric Batista a Junts per Catalunya, que poden redefinir equilibris interns. El debat sobre el futur del Banc d’Espanya no és nou: ja havia generat controvèrsia en passades legislatures, com es pot veure en l’evolució del projecte del Parador del Banc d’Espanya i la contesa política a Tarragona. Ara bé, l’actual escenari és especialment delicat perquè la data límit s’acosta i no hi ha consens clar.
«La actual Casa de la Festa está escondida detrás de una gasolinera. El Banco de España es un equipamiento público que debe dotarse de un centro cívico, salas de exposiciones y espacios comunitarios».
La decisió d’octubre no serà només tècnica, sinó profundament política. La mutació demanial que permetria cedir l’ús del espai al Govern central requereix un vot favorable que avui no es pot donar per segur. El rebuig del ple ha posat sobre la taula qüestions fonamentals: quin tipus de turisme vol Tarragona, quins equipaments públics necessita el barri de la Rambla Nova i fins a quin punt un projecte hoteler pot coexistir amb les demandes veïnals d’espais cívics i comunitaris.
Amb el vot en contra del PSC, Junts i Vox, i l’abstenció d’Elvira Vidal, el govern municipal es veu obligat a renegociar postures abans de la cita decisiva. El Parador Nacional pendeix d’un fil, i el número 101 de la Rambla Nova continua sent el centre d’una contesa que promet intensificar-se en les setmanes vinents. La ciutat observa, expectant, com la política municipal decidix el destí d’un dels espais més emblemàtics de la ciutat.
