En el cor de Tarragona, la figura de Joan Oriol ha estat, durant anys, sinònim de compromís, lideratge i una innegable passió per la samarreta granata. El seu retorn al Nàstic el 2020 va coincidir amb una etapa de grans anhels i, malauradament, de punxades doloroses en la lluita per l’ascens, amb el Villarreal B, el Màlaga i el Sanse com a botxins en els moments crucials. La seva era com a capità i cara visible del vestidor arribava al que semblava ser el seu zenit, amb un rendiment personal que convidava a la continuïtat. No obstant això, el futbol, imprevisible per naturalesa, li reservava un dels seus girs més inesperats. Aquest estiu, la decisió del club de no renovar-li va precipitar un canvi de rumb que, tot i el xoc inicial i una profunda incomprensió, ha obert noves i il·lusionants etapes en la seva carrera: el salt als banquets com a entrenador del Juvenil A i la seductora aventura de la Kings League, que li permetrà seguir sentint-se futbolista, almenys en esperit. La seva trajectòria no només es lliga als èxits i fracassos esportius, sinó també a la profunda connexió emocional amb una ciutat que viu el seu equip amb passió, com es demostra en moments de gran commoció col·lectiva com el recent dol oficial per la defunció de figures clau en la política local.
El Dolor de l’Adéu i la Renda de l’Esforç
L’estiu va començar a Zubieta, amb el regust amarg d’una temporada que va quedar a les portes de la glòria. El record del play-off contra el Màlaga, que es va escapar per «20 o 30 segons«, roman viu en la memòria de Joan Oriol. Aquella derrota va ser un cop dur, però la reacció del públic tarragoní va ser un bàlsam: «Crec que l’afició del Nàstic va valorar moltíssim de nou l’esforç, la implicació i el compromís per repetir i tornar a arribar a la final d’un play-off», explica. Malgrat el dolor de veure com se’ls escapava l’ascens a casa amb un 1-3, la «identitat» i el «no abaixar els braços» van ser els lemes d’un equip que va generar una «comunió especial». La temporada no va ser gens fàcil, amb una clara dualitat: «A casa érem molt forts, el millor local, però fora no aconseguíem ser aquest mateix equip». Tot i això, i amb l’excepció de «cinc o sis jornades», l’equip mai va sortir de les posicions de play-off, demostrant una constància i una capacitat de superació que van forjar un vincle inquebrantable amb la grada.
La Destitució de Dani Vidal i la Fortalesa del Vestidor
Un dels moments més delicats de la temporada va ser la destitució de l’entrenador Dani Vidal. En el món del futbol, quan els resultats no acompanyen, el primer qüestionat sol ser el tècnic. Per a la plantilla, aquesta decisió va ser especialment dura, atesa la profunda unió amb Vidal i el seu cos tècnic. «Estàvem molt units al cos tècnic perquè Dani ens havia salvat la categoria feia tres anys, agafant les regnes a falta de deu jornades«, recorda Oriol. A més d’aquella gesta, Vidal havia portat l’equip a la final del play-off, abans de l’anomenat «accident amb el Màlaga«. La presència de «molta gent de la casa» en el vestidor va fer que la destitució, a falta de «dues jornades«, fos un tràngol emocionalment complex per al grup. No obstant això, la professionalitat va prevaldre: «Quan va arribar Luis, li vam obrir els braços», afirma, subratllant que tots tenien «un objectiu comú». Oriol destaca la dificultat del repte per a Luis, que aterrava en un vestidor amb una estructura i identitat consolidada, però el nou tècnic va saber gestionar-ho. La «unió del vestidor» va ser clau per arribar de nou a la final, una virtut que Oriol, amb «16 temporades com a professional», no dubta a qualificar com a única: «com en els meus dos últims anys en el Nàstic, difícil trobar un vestidor tan sa, disciplinat i tan identificat amb un escut».
La Sorpresa de la No Renovació: Un Xoc Inesperat
Després d’una temporada en què va disputar «39 o 40 partits» i va ser una peça «important» en l’engranatge de l’equip, Joan Oriol es veia plenament capacitat per afrontar una temporada més. La seva filosofia sempre havia estat clara: «No volia que el futbol em deixés a mi, sinó ser jo qui deixés el futbol, i a més deixar-ho bé». Per això, la decisió del club de no renovar-li va ser un «xoc» majúscul. «Em va sorprendre moltíssim la decisió», confessa. Hauria entès la no continuïtat si hagués estat lesionat, sense minuts o amb un rendiment baix, però amb el nivell mostrat, creia que «encara podia donar un any més».
La comunicació de la decisió va arribar durant les seves vacances a Benidorm. El president Lluís Fàbregas, amb qui agraeix la sinceritat, va ser l’encarregat de transmetre-li la notícia. «Em va dir que havia entrat una nova direcció esportiva i que, amb l’entrenador, no veien la meva continuïtat», recorda Oriol. No hi va haver «arguments esportius» que justifiquessin la decisió, la qual cosa va intensificar la sensació d’incomprensió. «Em vaig quedar en xoc, no ho compartia», diu, acceptant amb resignació que, en el futbol com en la vida, hi ha «decisions que no depenen de tu». El dolor va ser evident, però alhora va voler agrair que, malgrat no comptar amb ell com a jugador, el club li oferís una nova via per seguir vinculat a l’entitat: el repte d’entrenar el Juvenil A, una oportunitat que acceptava «sense experiència» prèvia en les banquetes.
El Nou Capítol: Del Camp als Banquets i la Kings League
Aquest estiu, que Joan Oriol descriu com el «més estrany» de la seva vida, ha marcat una transició significativa. De la decepció per la no renovació ha emergit una nova il·lusió. El repte d’entrenar el Juvenil A del Nàstic és una oportunitat per aplicar tota la seva experiència acumulada durant «16 temporades» com a professional des d’una nova perspectiva. Com sempre ha fet, afronta aquesta nova etapa «com un xaval», amb la mateixa implicació i ganes d’aprendre. Però la seva relació amb el camp no ha acabat del tot. L’aventura a la Kings League, una innovadora competició que combina el futbol amb elements de l’espectacle, li permetrà «seguir sentint-se futbolista» i mantenir viva la flama de la competició. Aquest gir de guió en la carrera de Joan Oriol, que el porta dels camps a les banquetes i a la innovadora Kings League, representa una adaptació a les noves realitats de l’esport, una transformació personal que, en un sentit ampli, ressona amb els grans reptes de la nostra era, com la necessitat de trobar solucions disruptives per a problemes complexos.
La Resiliència d’un Símbol Granata
La història de Joan Oriol és un testimoni eloqüent de la resiliència i la capacitat d’adaptació en el món del futbol professional. La seva sortida del Nàstic com a jugador, marcada per la incomprensió i el dolor d’una decisió que no va trobar arguments esportius, es converteix ara en un nou punt de partida. El seu compromís amb el club es manté intacte des dels banquets del Juvenil A, on pot transmetre els valors i l’experiència que el van convertir en un capità respectat. Al mateix temps, la seva incursió en la Kings League reflecteix una obertura a les noves tendències de l’esport, demostrant que la passió per la pilota pot trobar expressions diverses i innovadores. En un esport on els adéus poden ser amargs, la trajectòria de Joan Oriol exemplifica com la força interior i la visió de futur poden transformar la decepció en una oportunitat, reafirmant la seva felicitat en aquestes noves etapes que ara afronta amb la mateixa energia que el caracteritzava al terreny de joc.
