Al Delta del Mekong, donde los ritmos de la naturaleza y del trabajo humano han marcado el pulso de generaciones, emerge una transformación silenciosa pero determinante. Lejos de los titulares sensacionalistas, el cambio verdadero se teje en los arrozales familiares, en el sudor de las mujeres que han dedicado su vida a la tierra y en la adopción de modelos productivos que responden con precisión al desafío climático. En este contexto, el proyecto que busca consolidar un millón de hectáreas de arroz de alta calidad y bajas emisiones se erige como un faro de innovación agrícola, donde la tradición se encuentra con la tecnología y donde las decisiones tomadas hoy definirán la seguridad alimentaria y la salud ambiental de la región por décadas venideras.
En las comarcas de An Giang y Ca Mau, el paisaje se extiende infinitamente, salpicado de campos de arroz que, hasta hace poco, dependían casi exclusivamente de la experiencia práctica y de métodos transmitidos de generación en generación. Sin embargo, la incertidumbre climática, los costos crecientes de insumos y la presión por reducir la huella de carbono han impulsado una reevaluación profunda de estas prácticas. El proyecto, que agrupa a cooperativas y miles de agricultores, no solo busca incrementar los rendimientos, sino reconfigurar la relación entre el medio rural y el entorno natural, colocando la sostenibilidad en el centro de cada decisión de cultivo.
De la experiència tradicional a la gestió tecnològica del sòl
Cuando la Sra. Tran Thi Hong, de 48 anys i residente de la comuna de Hon Dat, province d’An Giang, se incorporó al Proyecto de Desarrollo Sostenible per a un Mil·lió de Hectàrees de Rice de Alta Qualitat i Baixes Emissions, la diferència era notable. Antes de adherirse al inici, la qualitat i el rendiment del rice no tenien el rendiment esperat; les sèries de recollida eren imprevisibles i les familes agrícoles veien com els seus ingressos fluctuaven sensàbilment amb cada campana. La incorporació al projecte no va supondrer només un canvi de mètodes, sinó una reestructuració completa de la rutina de camp. Després d’un període d’adaptació, Hong ha observat com la qualitat del gran ha migliorat notablement, passant de un producto irregular a un arroz que cumple estricte normes de calibres i pureza, al mateix temps que el rendiment per hectàrea ha ascendit de manera constante.
El model implementat elimina progressivament la dependència de pesticidas químicos, substituïdius per un control más riguros dels paràsits basat en la monitorització sistemàtica dels camps. Aquesta transició no només eleva la qualitat del producte, sinó que també reduueix l’impacte ambiental directe de la agricultura intensiva. Els enginyers tècnics treballen codo a codo amb els cultivateurs, oferint suport en la instal·lació de maquinària sincronitzada que substitueix les tasques manuals tradicionals, permetent una gestió del sòl més precisă i un rendiment més previsible.
La Sra. Thi Son, de 52 anys i propietària de més de cinc hectàrees de riceal en la comuna de Dinh Hoa, ofereix un exemple clar d’aquest canvi. En el passat, el cultiu manual en aquestes cinc hectàrees generava marges de Benefici molt reduïdes, obligant a mobilitzar a tots els membres de la família per aconseguir algun retorn econòmic. Després d’adherir-se al projecte, amb la ayuda tècnica dels enginyers, ha substituït el treball manual per maquinària especialitzada. Com a resultat, els ingressos agrícoles han augmentat significativament, amb una guanyança de més de sis mil milions de vèns per hectàrea, segons la campanya. «Ara tenim un procés agrícol complet, que inclou quan sembrar, quan abonar i quan aplicar pesticides per garantir la bona qualitat del rice», explica Son. «Des de que incorporem la maquinària a l’agricultura, els costos d’investigació s’han reduït a menys de la mig, per què estiguem guanyant. Moltes famílies que estaven pensant abandonar les seves terres degut als alts costos ara estan tornant a l’agricultura gràcies al projecte i es senten més segures.»
A més d’augmentar els ingressos, la mechanització ha permetre una gestió del temps i dels recursos molt més eficient. Les labores agrícoles es documenten amb meticulositat, les inspeccions de camp es realitzen de forma sistemàtica i les decisions es pren basant en dades medides en lloc de suposicions. Aquesta nova cultura de la mesura i la precisió ha calat en totes les estratègues del projecte, des la selecció de llavors fins a la recolecció final, creant un cicle productiu més resilient davant les variacions climàtiques imprevistes.
Dones al volant de la transició energètica i alimentària
En la comuna de Vinh My, province de Ca Mau, la Cooperativa Agrària Vinh Cuong, amb més de cinc mil membres, es ha convertit en un punt de referència per al model de rice de baixa emissió. El director de la cooperativa, el Sr. Trinh Van Cuong, ha destacat que, des de la seva incorporació al projecte, s’han implementat mètodes de rieg altern humit i sec, la mecanització sincronitzada i una reducció drástica de l’ús de sems, abonats nitrogenats i pesticides. Els resultats són visibles no només en les comptes de les famílies, sinó també en la huella de gases d’efecte invernader, que ha baixat de 0,3 a 3,8 tones de CO₂e/ha/campanya, un canvi que contribueix directament als objectius climàtics mès amplis de la regió.
La Sra. Le Kieu Hanh, de 40 anys i també de Ca Mau, va enfrontar-se a un escenari desolador abans del projecte: el cultiu tradicional del rice resultant en certeses molt baixes i perdes anuals que amenaçaven la viabilitat econòmica de la seva família. Quan va prendre coneixement de l’iniciativa del rice de alta qualitat, va investigar amb determinació els mètodes de cultiu en línia i va aplicar’s a els seus arrozals. Gràcies a aquest pas, les sèries s’han duplicat, les guanyances s’han multiplicat i ara obté beneficis reals. També ha descobert una font de revenus addicional: la venda de la paja del rice, que abans es quejava en els camps, generant contaminació ambiental. Avui, aquest residu es comercialitza, proporcionant un ingress significatiu i tancant un cercle de desperdici que afectava tant al bolso com al medi ambient.
La transició no ha estat exenta de reptes. Les famílies han de formarse en el nou model, adaptar les seves rutines quotidianes i, en molts casos, invertir en maquinària que, tot i reduir costos a llarg termini, requereix una gestió financera prudent al principi. No obstant això, l’apoyament tècnic continuat, la formació especialitzada i la garantia de venda del producte han creat un entorn on les agricultores, especialment les dones rurals, es sienten empoderades i motivades per continuar en aquest camí. La participació en el projecte no només assegura una millor rendibilitat econòmica, sinó que també ofereix un paper protagonista en la resolució dels reptos climàtics a nivell local.
- Utilització de mètodes de rieg altern humit i sec, substituint el rieg tradicional continu i reduint la consum d’aigua i les emissions de metano.
- Mecanització sincronitzada, substituint el treball manual per maquinària que optimitza el temps, Redueix la necessitat de mobilitzar grans quantitats de mà d’obra familiar i millora la precisió en la siembra i la recol·lecció.
- Reducció del 40% en la siembra de sems, permetent un ús més eficient dels recursos i una menor competència entre plantes, cosa que augmenta la qualitat del gran.
- Reducció del 20% en l’ús d’abonats nitrogenats, disminint el risc de lixiviació de nutrients i reduint la huella de carboni associada a la producció de símil.
- Una reducció de quatre vegades en l’ús de pesticides per campanya, substituint els tractaments químics per mètodes de control biològic i la gestió integrada de paràsits.
- Reducció de emissions de gases d’efecte invernader de 0,3 a 3,8 tones de CO₂e/ha/campanya, un indicador clau per mesurar l’impacte climàtic real de les explotacions participantes.
- Garantia de venda del producte, eliminant les preocupacions sobre l’accés al mercat durant la campanya de recollida i assegurant un ingress estable per a totes les famílies participants.
«Des de que incorporem la maquinària a l’agricultura, els costos d’investigació s’han reduït a menys de la mig, per què estiguem guanyant. Moltes famílies que estaven pensant abandonar les seves terres degut als alts costos ara estan tornant a l’agricultura gràcies al projecte i es senten més segures.»
El model de rice de baixa emissió que s’està implantant al Delta del Mekong no és només una estratègia de millora productiva, sinó una resposta integral al canvi climàtic que posa en primera línia a les persones que directament treballen la terra. Les dones rurals, abans contingudes en la retaguardia del procés productiu, ara ocupen un lloc central, prendent decisions basades en dades, gestionant maquinària i accedint a nous mercats. Aquesta transformació demuestra que la transició ecològica, quan està ben dissenyada i escoltada per experts tècnics, pot ser un motor de mobilitat social i econòmica, especialment en àmbits on la vulnerabilitat climàtica és una realitat quotidiana.
En aquest context de canvi, és impossible ignorar la implicació més amplia que tenen aquestes pràctiques locals en la política climàtica global. La manera en què s’agricola el rice, un dels crops més intensius en recursos i emissors de gases d’efecte invernader, determina en gran mesura la capacitat de les regions vulnerables per adaptar-se a un món cada cop més calent. Les experiències recollides al Delta del Mekong oferixen lleccions valioses per a altres regions del món que enfrenteixen reptes similars, demostrant que la combinació de tecnologia, formació i compromís comunitari pot conduir a resultats tangibles en la reducció d’emissions i l’increment de la seguretat alimentària.
Com refereix la xarxa d’espais climàtics lansada per la Generalitat, la protecció ciutadana davant les ones de calor es converteix en un eix central de la política d’adaptació, i aquest principi es’esténs directament a l’agricultura, on la gestió responsable dels recursos naturals és la millor defensa contra la volatilitat del clima. Així mateix, una investigació recent posa de manifest la urgència immediata que vivixen les empreses davant el canvi climàtic, ressaltant que les mesures locals, com les que es practiquen al projecte del rice, són components essencials d’una resposta global coherente. La transició que es viu al Vietnam rural, doncs, no és un episodi isolat, sinó un fragment d’un moviment més gran cap una agricultura més sostenible, resilient i justa per tothom.
