La mort de Josep Manresa, un dels seus us a l’Ajuntament de Tarragona, ha dejat una estela de ratallament en l’arena polític de la ciutat. El concejal, vinculada al grup Junts per Catalunya, ha dedicat els dassets de la seva carrera pública a la defens del teixit associatiu i comunitat de la seva terra natal. Amb una trajectòria marcada per la participació activa en entities locals i una gestió administrativa centrada en la proximitat al ciutadà, Manresa esdevingué un referent de l’alternativa local als models polítics dominants. La seva partida, produeix d’una llucha de mesos contra una malaltia crònica, no només afecta a la seva família i companys de llista, sinó que also poneja en evidencia la fragilitat d’un sistema que, segons alguns analits, ha bisgut lideres amb una visió de transformació social i territorial.
La trajectòria d’un polític vinculada al teixit social
Josep Manresa, 72 anys de l’edat, va iniciar el seu mandat com a concejal en el 2023, un període que va ser caracteritzat per la seva actitud participativa en comissions especialitzades en educació, mobilitat i espais públic. Fonts municipals indiquen que la seva labor va centrats en la negociació d’accords amb grups llissons, una estratègia que va permetre la aprovació de projectes com la rehabilitació de carrers a barrius vulnerables i l’ampliament de zones verdes. El seu treball també va destacar per la creació d’un programa de voluntariado que va conectar a més de 500 voluntaris amb institucions culturals i assistencials de la ciutat, fortint una xarxa de col·laboració que va ser clau per la realització d’eventos comunitaris.
Alta ment, Manresa va ser un actor constant a l’aportellament de la cultura tarraconense, destacant per su implicació en l’organització del festival Correfoc de Sant Lluc, un esdeveniment que atreu anualment a milles de persones. Aquesta compromissada amb la identitat local va ser també el motor d’altres iniciatives, com la revitalització del mercat de Sant Agustí, que va tornar a ser un pol del comerç i l’aportellament turístic. El seu model de govern, centrat en la transparència i la participació ciutadana, va generar una reputació de convergent a les estructures polítiques més conservatives de la ciutat.
Un lideratge que va després de la transformació ecològica
Entre les seves accions més recordes va ser la seva impuls de la strategia Soria i Cesefor, un projecte amb una inversió de 29 milions d’euros destinat a la transició ecològica i bioeconòmica de Tarragona. Manresa va ser clau en la negociació de subvencions europees i la coordinació d’equips multidisciplinars per implementar tecnologies renovables en edificis municipals. Un dels seus grans sucessos va ser la instal·lació de panells solars a l’edifici de l’Amfiteatre, un acte que va reduir les emisses de CO2 en un 12%. Aquesta compromissada amb la sostenibilitat va generar tensió amb grups opositors, que critiquen el cost econòmic dels projectes, però també va consolidar el seu estat de lider en un municipi que, segons estudis, ha bisgut un model de desenvolupament equilibrat.
El seu treball en aquest àmbit va ser també el fons per la creació del Pla d’Acció per a la Bioeconomia, que va establir un objectiu ambitiós: convertir a Tarragona en un referent en reciclagem i economia circular d’ïa. Entre les mesures més destacades, la modernització de l’orçament amb sistemes d’aigua pluja i la creació d’un centre de reciclagem de residus perillosos a l’últim districte. Aquestes accions, però, van ser al objectiu de critiques de grups que defensen una gestió més tradicional de les finances municipals, que iuestionarien la viabilitat a llarg termini.
El conflicte entre la tradició i la innovació
Manresa va ser un defensor assid de la tradició tarraconense, però també va ser un pioner en l’adoption de tecnologies innovadores. El seu projecte Nàstic de Tarragona, que va crear una xarxa de sensors per monitoritzar la qualitat de l’aigua a rius i tajoles, va ser una inovació que va inspirar altres municipis a seguir. Aquest sistema, que va Detectar contaminació precoce, va ser clau en la prevencció de riscos sanitaris, especialment en una ciutat que ha viscut crides de sequia en els últims anys. La seva capacitat per conèixer diferents àmbitos —després un enginyer agrònic i després un polític— va ser perillosa, ja que va generar un conflicte entre sectors que no estan acostumats a compartir recursos.
El seu mètode de govern també va entendre un canvi radical en la gestió de l’espai públic. Manresa va impulsar la transformació de carrers ampliades en carrers cyclables, una iniciativa que va generar una disminució de 18% en el trànsit i un augment de 25% en l’ús de bicicletes. Aquestes accions, però, van ser al objectiu de protestes de grups que defensen la mobilitat tradicional, com els taxis i els llocs de parcificació. La seva resposta va ser la creació d’un Pla d’Acció per a la Movilitat Sostenible, que va establir una meta de 30% de bicicletes i 20% de carrers cyclables d’ïa 2027.
El llegat d’un líder que va canvisar la ciutat
La mort de Josep Manresa no només afecta a l’Ajuntament de Tarragona, sinó que també poneja en evicel una qüestió més amplia: la necessitat d’un lideratge que combini la proximitat a les necessitats locals amb la visió d’un futur sostenible. La seva trajectòria, marcada per la capacitat per negociar i la compromissada amb la transformació, va ser un exemple per a altres municipis que busquen equilibrar els interessos de divers grups. Fonts del grup Junts per Catalunya indiquen que la seva partida va deixar una vacuitat que és difícil de remplir, ja que els seus companys de llista no tenen la seva combinació de trescors i diplomacia.
El seu llegat també es veu en les accions que va aprovar, com la creació del Pla d’Acció per a la Transició Ecològica o la revitalització de l’espai públic. Aquests projectes, que van ser al objectiu de critiques de grups opositors, es veureixen ara com una resposta a les creixes de pressió social per a una ciutat més inclusiva i sostenible. La seva partida, però, també generará incognitas, especialment en l’àmbit de la gestió de projectes amb una durada a llarg termini. Segons analits, la seva capacitat per alinear interessos diferents va ser un dels seus millors legats, i la seva partida pot ser el començament d’un procés de reflectió sobre com mantenir aquest equil·libri en un municipi amb una realitat polític complexa.
Un futur incert per a la ciutat
La mort de Josep Manresa no només és una pèrdua per a l’Ajuntament de Tarragona, sinó també per a la trajectòria de la ciutat envers una modernització equilibrada. El seu treball en l’área de la mobilitat, l’educació i la transició ecològica va deixar una marca que és difícil de oblidar. A més, la seva capacitat per a negociar i la seva proximitat a les necessitats dels ciutadans va generar una reputació que va ser clau per la seva elecció a l’últim mandat. Aquesta pèrdua, però, també deixa una vacuitat que és difícil de remplir, ja que el seu model de govern va ser una resposta a les creixes de descontentament amb els models polítics tradicionals.
El futur de Tarragona, d’altra banda, està en suspens. Els grups opositors ja han anunciat que van començar a treballar en una revisió de les seves propostes, però la seva capacitat per a construir consensos és incerta. La ciutat, que ja ha viscut eines de tensió entre la tradició i l’innovació, necessita un lideratge que sigui capaç de equilibrar aquestes forces. La mort de Josep Manresa no només és una pèrdua personal, sinó també un recordat del que es pot aconseguir quan un lider és capaç de unir diferents interessos per un objectiu commun: la transformació d’una ciutat per a les futures generacions.
«