El col·lapse institucional i el relleu del delegat del Govern
La crisi migratòria a Ceuta ha provocat un tsunami polític que ha enderrocat al delegat del Govern, Pérez Triano, després de setmanes de tensió insostenible. La seva dimissió, presentada oficialment amb la declaració dels «dies de treball en un entorn hostil», arriba després que es va confirmar que la seva situació era «un secret a veus» i que va mentir en una roda de premsa que va esgotar la seva credibilitat. El nou delegat, David de la Encina, exalcalde del Puerto de Santa María, ha estat designat amb la missió de recuperar la normalitat, mentre la ministra Robles li demana «màxima sinceritat» i «màxima velocitat» per estabilitzar la ciutat. Tanmateix, des del Sindicat Unificat de Policia (SUP) ja qüestionen els retorns anunciats, assegurant que «son moltes menys» del que es va prometre, i el president de Ceuta, Vivas, declara aquesta setmana a l’Audiència Nacional juntament amb l’excap de gabinet de la Delegació del Govern.
Al Senat, Feijóo ha anunciat una comissió d’investigació sobre la denominada «invasió» de Ceuta, acusant el Govern d'»saber-ho i tapar-ho». El PP exhibeix un tancament de files amb Vivas per la seva gestió, mentre Vox situa l’exdelegate com a «boc expiatori» perquè les responsabilitats no escalin. Des del PSOE, Melchor León ha estat dur amb Triano: «Des que va mentir no pot seguir en un càrrec públic», i León insisteix que el culpable no fou l’exdelegate sinó Marlaska, a qui acusa de «falta de respecte». Podem critica que el relleu arriba «tard», mentre Óscar López contesta que a Ceuta s’ha de sostenir «amb mesures, no amb insults».
El impacte social i econòmic a terra
La ciutat autònoma viu una situació delicada amb entre 3.000 i 3.500 migrants que romanen «fora dels recursos», segons dades del president territorial. Els darrers dies han revelat nous túnel subterranis prop de la frontera, on agents van trobar quatre migrants, i els assentaments irregulars proliferen malgrat el desallotjament a l’entorn de la desaladora. La crisi està redefinint el mapa econòmic de Ceuta, amb focus nous cap al port, mentre el Sindicat de Policia i el Forum Ciutadà denuncien la falta de recursos i la inseguretat. Dos menors van ser detinguts a la platja del Trampolín per agressió sexual, i deu menors més ho van ser per agredir educadors als centres d’acollida, mostrant la tensió que viu el sistema.
El dissabte, 20.000 persones van sortir al carrer per protestar contra la gestió del Govern, segons dades de la Delegació, tot i que una barrera policial va impedir que la marxa arribés a La Moncloa. A Madrid, centenars de manifestants van omplir Sol exigint acció, en un escenari que recorda la mobilització de fa set setmanes, quan la ciutat va viure una de les setmanes més tensions de la seva història recent, amb por a una nova entrada massiva. La ultradreta francesa aprofita la crisi per vendre samarretes i finançar organitzacions no autoritzades per la Comissió Europea, mentre Santiago Abascal reitera que el Govern «obeeix als interessos del Marroc». Un equip de laSexta Xplica va ser atacat durant la manifestació madrilenya, i el Debat sobre la integritat territorial s’intensifica amb veus com la de Tellado, que considera «lamentable» que la societat hagi de sortir al carrer per demanar defensa.
La qüestió dels retorns forçats genera polèmica jurídica: una persona procedent del Sudan o països en conflicte «no es pot retornar ni al seu país d’origen ni al Marroc», segons advocats. El Govern treballa en mesures per agilitzar les devolucions, però l’oposició exigeix explicacions sobre la falta de reforços policials sol·licitats una setmana abans de l’entrada massiva. Amb la declaració de Vivas i Sanz a l’Audiència Nacional, i la nova delegació encara per consolidar-se, Ceuta entra en una fase on el xoc polític s’enreda amb la por social i la incertesa econòmica, posant a prova la cohesió territorial d’Espanya en un escenari de crisi permanent.
