Tarragona es converteix aquesta setmana en l’epicentre d’un diàleg científic de rellevància internacional, reunint més de 200 investigadors i investigadores en el marc del Congrés de Física Estadística FisEs 2026. Aquesta trobada, que se celebra al Palau Firal i de Congressos fins a aquest divendres, s’enfoca en l’aplicació de la física estadística i els sistemes complexos per abordar alguns dels desafiaments més urgents del segle XXI. Entre els temes centrals figuren el canvi climàtic, l’avenç de la intel·ligència artificial, la salut humana i la mitigació dels fenòmens meteorològics extrems. L’organització d’aquest esdeveniment recau en el grup de recerca Alephsys Lab de la Universitat Rovira i Virgili (URV), consolidant la posició de la institució com a pol d’innovació científica.
La conferència inaugural va ser impartida pel catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Manuel Rodríguez Parrondo, una figura reconeguda mundialment per la paradoxa que porta el seu nom. Aquesta formulació matemàtica il·lustra com la combinació de dos jocs aparentment perdedors pot, sota certes condicions, generar un resultat guanyador, un concepte que ressona amb la complexitat inherent als sistemes que s’estan analitzant en el congrés. Durant els dies de la trobada, experts de diverses universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol compartiran els seus coneixements i les darreres descobertes, fomentant la col·laboració i l’intercanvi d’idees en un entorn multidisciplinari.
La Física Estadística com a Eina Transversal per a la Complexitat
Originàriament concebuda per desxifrar el comportament de la matèria i les seves fluctuacions a escala microscòpica, la física estadística ha transcendit les seves fronteres inicials per esdevenir una disciplina fonamental en múltiples camps del saber. Les seves eines analítiques permeten desentranyar com les interaccions entre un vast nombre d’elements individuals poden generar comportaments col·lectius inesperats i emergents. Aquesta perspectiva, intrínsecament lligada a l’estudi dels sistemes complexos, s’aplica avui dia a una varietat de qüestions que van des de la protecció dels ecosistemes fins a la salut humana, passant pel disseny de la intel·ligència artificial i l’anàlisi del funcionament de les societats contemporànies. L’enfocament d’aquest congrés subratlla la capacitat de la física estadística per proporcionar marcs conceptuals i metodològics per a la comprensió i la gestió de sistemes altament interconectats i dinàmics.
Un dels eixos de recerca més destacats és l’impacte del canvi climàtic sobre els ecosistemes mediterranis. Diversos estudis presentats examinen com l’augment de la temperatura afecta la viabilitat de les praderies marines, la predicció de la seva resiliència davant les alteracions ambientals i l’optimització dels mètodes per a la seva restauració. Paral·lelament, es debaten investigacions crucials sobre la biodiversitat i la dinàmica dels ecosistemes, proporcionant una base científica per a estratègies de conservació més efectives. La interconnexió entre els fenòmens físics i els processos biològics és clau per entendre la fragilitat d’aquests sistemes.
Abordant Reptes Globals amb Ciència de Dades i Models Predictius
La intel·ligència artificial i el funcionament del cervell humà constitueixen un altre pilar central del programa científic. El congrés explora les profundes connexions entre la física estadística i l’aprenentatge automàtic, des de l’organització de les xarxes neuronals fins als mecanismes de la memòria i l’anàlisi de dades cerebrals complexes. S’han presentat treballs que mostren l’aplicació innovadora de la intel·ligència artificial en la detecció primerenca de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, obrint noves vies per al diagnòstic i el tractament. Aquests avenços són fonamentals en un context on la universitat pública davant la revolució de la intel·ligència artificial té un paper estratègic en el desenvolupament nacional.
Els fenòmens meteorològics extrems també formen part integral de l’agenda del congrés. S’han presentat estudis sobre la resiliència de les infraestructures crítiques i la coordinació eficient de recursos per minimitzar el risc d’inundacions, amb aplicacions pràctiques a esdeveniments recents com la DANA que va afectar València el 2024. En l’àmbit de la salut, la trobada inclou investigacions d’avantguarda sobre la immunoteràpia del càncer, la dinàmica de les infeccions, l’evolució dels virus i el comportament de les comunitats bacterianes. Aquests treballs es basen en l’ús de models matemàtics sofisticats i eines de física estadística per desxifrar la complexitat biològica i desenvolupar noves estratègies terapèutiques i preventives.
Finalment, el comportament de les multituds i les xarxes socials s’analitza amb una perspectiva rigorosa. Els fenòmens estudiats inclouen qüestions com la paradoxa per la qual una pressió excessiva pot alentir una evacuació en lloc d’accelerar-la, o com les interaccions socials configuren la propagació d’opinions i la presa de decisions col·lectives. Més enllà d’aquestes aplicacions pràctiques, el congrés també dedica espai a les grans qüestions fonamentals de la física, com la naturalesa del temps, el concepte d’irreversibilitat i l’origen intrínsec de la complexitat en l’univers, reflectint la profunda curiositat intel·lectual que impulsa la ciència.
