L’Ajuntament de Tarragona presenta un panorama financer sòlid amb una reducció de l’endarreriment que ha despertat l’interès de els i les treballadors municipals, però aquesta aparent bona salut econòmica xoca frontalment amb la realitat quotidiana dels barris. En Comú Podem Tarragona ha posat el focus en el Compte General de 2025 per evidenciar una contradicció que, segons el grup municipal, resulta inqüestionable: l’consistori tarraconenc disposa de marge financer, els ingressos superen les previsions inicials i el deute viu es redueix de manera significativa, tanmateix, milions d’euros en inversió romanen aturats mentre serveis essencials com el transport públic, l’educació o l’habitatge continuen mostrant signes de tensió. El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, ha posat el dit en la llaga d’aquesta dissonància, argumentant que la solvència financera no pot ser un fi en si mateixa sinó un mitjà per impulsar polítiques públiques tangibles.
Una solvència financera que no es tradueix en millores immediates als barris
Els números del consistori reflecteixen una trajectòria ascendent en l’eficàcia econòmica, amb una ratio de deute viu que es situa en un 55,41%, molt per sota del límit legal del 75%. Durant l’últim exercici, l’Ajuntament ha destinat prop de 14.755.448,19 euros de fons remanents a l’amortització anticipada de préstecs, una mesura que ha permès alleugerir el pes de la deuda. No obstant això, el creixement del gast ordinari, que ha augmentat un 6,30% respecte a l’any anterior principalment pels increments salarials i la contractació de serveis, no ha aconseguit resoldre els problemes estructurals. «Reduir l’endarreriment és positiu, però no pot convertir-se en l’única bandera d’un Ajuntament. Les xifres d’un consistori no serveixen per fer una bona fotografia comptable, sinó perquè els autobussos funcionin millor, els carrers estiguin cuidats, les escoles tinguin recursos, es construïxca habitatge públic i les inversions arribin als barris», defensa Collado. La crítica del portaveu apunta directament a la gestió quotidiana, subratllant que si el gast creix però la percepció de qualitat dels serveis no avança, l’administració s’enfronta a un problema de gestió, de recursos humans o de prioridades polítiques que requereix una resposta immediata.
El coll d’ampulla de les inversions: 80 milions aturats i una execució del 22,90%
La principal alarma que ha activat En Comú Podem és l’índex d’execució de les operacions de capital, que ha assolit només un 22,90% durant l’últim any. Aquesta dades revela que l’Ajuntament acumula al voltant de 80 milions d’euros en inversió pendents, una borsa de projectes que en alguns casos arrela en pressupostos d’anteriors mandats, fa més de cinc anys. Aquesta paralització és especialment greu tenint en compte que el govern municipal va haver de negociar amb altres forces polítiques per treure endavant el pressupost de 2025, un procés que va permetre incorporar un paquet d’inversions valorat en 17 milions d’euros. «Negociar recursos és només la primera meitat del treball. Ara exigim que allò que hem aconseguit incorporar als pressupostos es contracti, s’executi i arribi a la ciutadania. Un milió anunciat però sense executar no arregla cap carrer, no construix cap habitatge ni millora cap equipament», defensa ECP. Per això, el grup municipal reclama una investigació exhaustiva per determinar si aquesta baixa execució es deu a una falta de personal tècnic, a colls d’ampulla en els departaments de Contractació i Enginyeria, o a un defecte de lideratge en àrees específiques, instant l’equip de govern a reforçar l’estructura municipal per desenredar aquest embussament.
En el panorama polític local, la tensió entre les diferents forces que conformen l’equip de govern i l’oposició ha estat una constant durant el darrer mandat, com s’ha evidenciat en les negociacions pressupostàries que van comptar amb la participació activa de formacions com En Comú Podem i la presència de nous consellers municipals com Enric Batista, el nou conseller municipal de Junts a l’Ajuntament de Tarragona (https://noticiestarragona.cat/enric-batista-el-nou-conseller-municipal-de-junts-a-lajuntament-de-tarragona/1375/), que ha tingut un paper rellevant en les converses. Aquesta dinàmica de negociació permanent és fonamental per entendre com s’han anat construint els actuals pressupostos, però ara el debat gira entorn de l’eficàcia d’aquestes acords. A més a més, en un territori on la gestió del territori i la prevenció de riscos naturals són reptes permanents — tal com es va demostrar quan es va activar el pla municipal en fase d’alerta per risc d’inundacions (https://noticiestarragona.cat/tarragona-activa-el-plan-municipal-en-fase-de-alerta-por-riesgo-de-inundaciones/1449/) —, la manca de previsió i execució en les infraestructures pot tenir conseqüències directes sobre la seguretat i la qualitat de vida dels ciutadans.
Desequilibris comptables i la necessitat d’una planificació rigorosa
Les dades comptables revelen desequilibris que obliguen a una revisió en profunditat de la planificació municipal. El resultat econòmic-patrimonial de l’exercici és positiu en 23.932.098,02 euros, una xifra que a primera vista podria suggerir una salud financera incontestable. Tanmateix, el resultat pressupostari abans dels ajustaments tècnics per remanents i desviacions seria negatiu en 1.233.829,54 euros, cosa que evidencia que l’equilibri comptable depèn en gran manera de les correccions finals i no de l’execució natural dels ingressos i gastos. Aquesta situació posa en relleu la necessitat d’una planificació més rigorosa que eviti dependre d’ajustaments puntuals per maquillar les xifres i que obliga a una reflexió sobre els veritables priorites polítiques de l’execut local.
En definitiva, la situació financera de l’Ajuntament de Tarragona no es pot negar: l’endarreriment baixa, els ingressos pujen i el marge de maniobra és real. Però, com ha advertit En Comú Podem, una ciutat no es mesura pel seu saldo bancari sinó pels seus carrers, les seves escoles i la seva capacitat de resposta davant les necessitats de la ciutadania. El repte per a l’equip de govern ara és doble: per una banda, desenredar el coll d’ampulla administratiu i tècnic que manté aturats 80 milions d’euros en obres i equipaments; i per l’altra, garantir que l’augment del gast ordinari es tradueixi en una millora percebuda pels veïns i veïnes. La solvència financera ha de deixar de ser un objectiu burocràtic per esdevenir l’eina amb què es construïx un Tarragona més funcional, més equipat i més sensible a les urgències del seu teixit urbà.
