Pocs quilòmetres separen Cambrils de Reus, però el trajecte vital que Sandro Toscano ha hagut de recórrer per retrobar-se amb la millor versió de si mateix ha estat molt més llarg i sinuós. Nascut a Cosenza l’any 1995 però adoptat per la vila cambrilenca des de la més tendra infantesa, el migcampista de potència física i talent exquisit ha travessat mitja Espanya futbolística abans de descobrir que el refugi que buscava es trobava, simplement, a casa seva. Als trenta anys, Toscano viu un idil·li amb el futbol que semblava improbable fa només un any, quan una experiència traumàtica a Badajoz —amb descens inclòs— va tallar de soca-rel el seu últim projecte lluny del Camp de Tarragona.
L’estiu del 2024 va ser dur per a ell. Sense ofertes que s’ajustessin a les seves pretensions, el jugador va fer les maletes amb destinació al sud de Catalunya, on la família sempre ha exercit de port segur. Mentrestant, el Reus FC Reddis, immers en un projecte de reconstrucció que finalment l’ha de portar a categories superiors, començava a gestar el que acabaria sent una de les històries més boniques del futbol territorial. Per a Sandro, incorporar-se als entrenaments d’un club de Tercera podia semblar un pas enrere. La realitat, com ell mateix reconeix ara, demostra que aquella decisió amagava una saviesa profunda que només el temps ha pogut revelar.
De l’entrenament improvisat a la titularitat indiscutible
La tornada a casa va començar de forma discreta. Entre els mesos de setembre i gener, Toscano es va integrar a la rutina d’entrenaments del conjunt rojinegre sense un compromís formal, gairebé com un convidat que espera notícies del mercat. Però Marc Carrasco, l’entrenador que ha dissenyat un projecte esportiu ambiciós a la capital del Baix Camp, va copsar en qüestió de dies que aquell futbolista sense fitxa tenia unes capacitats ideals per al seu esquema tàctic. La finestra de fitxatges de gener va obrir-se amb una proposta concreta sobre la taula: Sandro podia continuar el seu camí per altres latituds o podia apostar per quedar-se i firmar oficialment amb el Reus.
La decisió, lluny de suposar un retrocés, s’ha transformat en un salt qualitatiu impressionant. Des que va acceptar la proposta de Carrasco, Toscano no ha abandonat mai la titularitat. Ha disputat gairebé tots els minuts possibles, ha esdevingut una peça angular d’un equip que ha dominat amb autoritat les competicions que ha afrontat, i ha recuperat aquella sensació de control sobre el joc que semblava haver perdut en els seus últims anys de peregrinació. La Triple combinació d’experiència, condició física i talent que exhibeix ha convertit el migcampista en un dels futbolistes més valorats de la categoria, i el seu rendiment no admet cap sospita.
Un perfil de migcampista total al servei del joc de Carrasco
Toscano respon a un perfil de mediocampista de voltes constants, menys posicional del que és habitual en els esquemes moderns però amb una capacitat extraordinària per abastar camp. La seva fortalesa resideix en un tren inferior poderós que li permet recórrer distàncies enormes sense perdre velocitat ni precisió, però el seu veritable valor diferencial apareix quan la pilota entra en joc. Delicat en la passada, pràcticament sense pèrdues, Toscano utilitza el criteri per associar-se amb company i construir jugades amb un sentit que escasseja en categories inferiors. Al Reus, a més, ha trobat uns socis ideals que multipliquen les seves virtuts: Ramon Folch i Xavi Jaime formen amb ell un trident de migcampistes que s’ha apropiat de la sala de màquines rojinegra.
La química entre els tres futbolistes és evident des de la primera vegada que van coincidir sobre la gespa. Folch aporta la pausa i la visió de joc, Xavi Jaime la intensitat i el sacrifici defensiu, i Toscano el desbordament físic i la qualitat en el últim pas. El resultat és un centre del camp que domina els partits, que imposa el ritme i que deixa ben poques opcions als rivals. Una superioritat que es va fer palesa de forma especial durant la segona meitat del campionat d’ascens, quan el Reus va exhibir una superioritat gairebé aclaparadora que li va permetre celebrar el títol amb diversos mesos d’antelació. Aquell ascens a Segona RFEF, que va culminar el mes d’abril passat, va suposar la confirmació d’un projecte que havia de servir per refer una entitat històrica i que ja llavors comptava amb una columna vertebral de luxe.
La Copa del Rei com a escaparate nacional
Si el campionat de lliga ja havia demostrat el valor de Toscano, la Copa del Rei ha proporcionat al migcampista una plataforma d’exhibició davant d’un públic molt més ampli. Fa just una setmana, davant la Real Sociedad a l’Estadi Municipal, el de Cambrils va oferir una actuació que va deixar bocabadats els espectadors presents i que va tenir ressò a les xarxes socials. El club, en un gest que reflecteix l’orgull pel seu futbolista, va publicar un missatge a les plataformes digitals amb un to distès però carregat d’admiració: «Sí, amics de la @realsociedad, Sandro sempre juga així». L’actuació davant el conjunt basc no va ser una anomalia, sinó la confirmació d’un estat de forma excel·lent que s’ha mantingut al llarg de tota la temporada.
L’única nota negativa en el seu expedient des de la tornada a Reus va ser l’expulsió davant l’Andratx, un incident aïllat que no ha fet sinó reforçar la imatge d’un jugador entregat i compromès amb la causa rojinegra. Més enllà d’aquesta circumstància, el balanç és impecable: titularitat gairebé absoluta, rendiment sostingut al llarg dels mesos i una influència decisiva en el joc del seu equip que el situa, als trenta anys, en el millor moment de la seva carrera.
Un trajecte extens abans de trobar el refugi
La trajectòria de Sandro Toscano abans d’arribar a Reus configura el perfil d’un veritable trotamundos del futbol espanyol. Format en les categories inferiors del Nàstic i del FC Barcelona, amb una incursió destacada també en el juvenil A del Reial Madrid, el migcampista va explotar com a mitjapunta al Badalona durant la temporada 2016-17. Aquesta actuació li va valer un retorn al Nàstic l’estiu del 2017, quan el conjunt grana militava a Segona Divisió, tot i que el seu pas per la categoria de plata no va acabar de fructificar. Des d’aleshores, el cambrilenc ha anat teixint la seva carrera pel futbol del sud de l’estat, una zona on sempre ha trobat millor mercat i oportunitats per continuar creixent com a futbolista. Melilla, Ebro i San Fernando són alguns dels clubs que han gaudit de les seves qualitats, sense que cap d’ells acabés de convertir-se en el destí definitiu que ell cercava.
Fins que va arribar Badajoz. I fins que Badajoz, amb un descens cruel, va tancar aquella etapa de forma sobtada. El que podia semblar un daltabaix professional s’ha convertit, paradoxalment, en l’inici de la millor etapa de la seva vida futbolística. Perquè Toscano ha entès que, de vegades, el camí més curt per trobar allò que busques passa per tornar a l’origen. I l’origen, per a un noi nascut a Itàlia però crescut a Cambrils, sempre havia estat aquesta terra del Camp de Tarragona que ara, amb el Reus, li torna amb escreix la confiança dipositada.
Un futur que passa per la consolidació a Segona RFEF
El futur immediat del jugador passa per la consolidació a la nova categoria, on el Reus ha començat la temporada amb la mateixa autoritat que va exhibir en el tram final del campionat anterior. Les catorze primeres jornades del campionat actual han tornat a comptar amb Toscano com a peça fonamental, sempre que les lesions l’hi han permès, i el rendiment del conjunt rojinegro s’ha mantingut a l’alçada de les expectatives generades. L’ascens a Segona RFEF no suposa un sostre per a un futbolista d’aquestes característiques, sinó més aviat un entorn on se sent còmode, on pot exhibir les seves virtuts sense la pressió excessiva que comporta categories superiors però amb el desafiament competitiu que necessita un jugador de la seva qualitat.
Mentrestant, el club continua treballant en la consolidació d’un projecte que ja ha superat les expectatives inicials i que ha convertit el Reus FC Reddis en un dels equips referència del futbol català fora de la Primera i la Segona Divisió. La solidesa demostrada en els últims mesos, amb victòries que evoquen el passat gloriós de l’entitat, permet albirar un horitzó esperançador per a una afició que ha patit durant anys les conseqüències de la desfeta anterior del club. Sandro Toscano, al seu torn, gaudeix d’un moment professional que semblava reservat només als futbolistes d’elit. I ho fa, paradoxalment, en el lloc on tot va començar. Perquè de vegades, el refugi idíl·lic que tots cerquem es troba més a prop del que pensàvem.
