El panorama tecnològic europeu es prepara per a una fita significativa amb l’avenç de la candidatura ibèrica per allotjar una de les cinc gigafactories d’Intel·ligència Artificial promogudes per la Unió Europea. Demà, dimarts 16 de juny, el Consell de Ministres té previst aprovar els estatuts de la societat que impulsarà aquest projecte estratègic, amb una ubicació central al polígon industrial de El Molló, a Móra la Nova (Ribera d’Ebre). Aquesta decisió marca un pas crucial en la consolidació d’una iniciativa que busca posicionar la península ibèrica com un pol de desenvolupament en el camp de la IA, una tecnologia considerada clau per a la competitivitat i la sobirania digital del continent.
La rellevància d’aquesta gigafactoria transcendeix la dimensió local, inserint-se en una estratègia europea més àmplia per fomentar la innovació i la capacitat de processament de dades massives. La proposta ibèrica, inicialment catalana i posteriorment ampliada amb la incorporació de Portugal i una subsede tècnica a San Fernando de Henares (Madrid), es distingeix per un model de finançament híbrid, on la majoria accionarial recau en el sector privat. Aquest model subratlla la col·laboració entre grans corporacions i l’administració pública, un esquema que es perfila com a essencial per a projectes d’aquesta envergadura i complexitat tecnològica. La implicació d’empreses de la talla de Telefónica, ACS, Nvidia i Banco Santander, entre d’altres, garanteix una base sòlida tant en termes d’inversió com d’experiència sectorial.
Aquesta iniciativa no només representa una aposta per la innovació tecnològica, sinó també una estratègia de desenvolupament regional i nacional. La ubicació a Móra la Nova, en una zona amb potencial de transformació industrial, podria generar un impacte econòmic i laboral considerable, atraient talent i inversions. La coordinació entre el Govern central, la Generalitat de Catalunya i l’executiu portuguès, juntament amb el teixit empresarial, ha estat fonamental per articular una candidatura que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha qualificat de «suficientment sòlida» per imposar-se en la competició europea. Aquest projecte s’erigeix, doncs, com un exemple de com la col·laboració público-privada i la visió a llarg termini poden catalitzar transformacions profundes en el teixit productiu i social.
El Consorci Impulsor i la seva Estructura Accionarial
La societat que prendrà les regnes de la gigafactoria d’IA a Móra la Nova es configurarà amb una majoria accionarial privada, reflectint una tendència global en la gestió de projectes d’alta tecnologia que requereixen grans inversions i agilitat operativa. L’aprovació dels seus estatuts per part del Consell de Ministres demà, dimarts 16 de juny, oficialitzarà la composició d’aquest consorci, que, fins a la data, inclou actors de primer nivell en els seus respectius sectors:
- Telefónica
- ACS
- MasOrange
- Nvidia
- Submer
- Multiverse Computing
- Banco Santander
Aquesta constel·lació d’empreses privades es complementarà amb la participació pública, representada per la Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT) i la Generalitat de Catalunya. Aquesta estructura mixta busca combinar l’eficiència i la capacitat d’innovació del sector privat amb l’estabilitat i el suport estratègic de les administracions públiques, fonamental per a un projecte de caràcter nacional i europeu.
Cronologia i Desenvolupament de la Candidatura
La candidatura ha experimentat una evolució notable des dels seus inicis, guanyant en abast i solidesa. Inicialment centrada a Catalunya, la proposta va prendre una dimensió ibèrica amb la incorporació de Portugal i la creació d’una subsede tècnica a San Fernando de Henares (Madrid), fet que ha enfortit el seu perfil davant la Comissió Europea. El calendari previst per al projecte és el següent:
- Juny-Juliol 2024: Convocatòria formal per part de la Comissió Europea per a la presentació de candidatures.
- Últim trimestre 2024: Anunci de la decisió sobre les sol·licituds presentades, sempre que el procés no pateixi noves demores, com ja ha succeït en els darrers dotze mesos.
- Principis de 2028: Data estimada per a l’inici de les operacions de la gigafactoria, en cas que la candidatura de Móra la Nova sigui seleccionada.
Aquestes dates, confirmades per figures com el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, durant la presentació de la ‘Guia d’Excel·lència Empresarial Tarragona 2026’, reflecteixen la planificació detallada i l’ambició que envolten el projecte. Dalmau va assegurar que la candidatura catalana arriba «amb els deures fets» i amb l’objectiu explícit de guanyar la competició europea.
Suport Polític i Estratègia Catalana
El suport polític ha estat un pilar fonamental per a l’avenç de la candidatura. El conseller Albert Dalmau ha estat una veu destacada en la defensa i promoció del projecte, subratllant la seva solidesa i la preparació exhaustiva. «Nosaltres hem fet aquesta candidatura per guanyar-la», va afirmar Dalmau, destacant la importància de teixir aliances institucionals i empresarials per evitar la fragmentació de candidatures dins de l’Estat espanyol. Aquesta estratègia ha estat clau per presentar un front unitari i potent davant la Comissió Europea, evitant la dispersió d’esforços que hauria pogut debilitar la posició espanyola en la competició europea. La cohesió interna en la presentació de la candidatura demostra una visió compartida sobre la importància estratègica d’aquest tipus d’infraestructures, un aspecte crucial en projectes de gran envergadura on la coordinació és sinònim de fortalesa. En aquest context, la discussió sobre models de governança i participació pot recordar altres debats, com els que sorgeixen entorn de la gestió d’entitats amb participació diversa, com es pot veure en discussions sobre OPINIÓ | El Govern de tots? Aquesta és la qüestió, on la cohesió i la representativitat són elements clau.
Lideratge Operatiu
El lideratge operatiu del projecte recaurà en un consorci empresarial, que serà dirigit pel gerundense Francesc Fajula. La seva designació com a director general de la candidatura es va produir recentment, i la seva confirmació oficial s’espera amb l’aprovació formal de la candidatura pel Consell de Ministres. Fajula, amb una trajectòria destacada com a director general de la Mobile World Capital Barcelona, aporta una experiència valuosa en la gestió de grans projectes tecnològics i en la dinamització d’ecosistemes d’innovació. La seva experiència en la promoció de la capitalitat mundial del mòbil el posiciona com una figura clau per impulsar el desenvolupament i la implementació de la gigafactoria, assegurant una gestió eficient i orientada als resultats en un àmbit tan competitiu com el de la Intel·ligència Artificial.
Anàlisi i Perspectives Futures
L’aprovació dels estatuts de la societat que impulsarà la gigafactoria d’IA a Móra la Nova marca un punt d’inflexió no només per a la regió de la Ribera d’Ebre, sinó per a la totalitat del teixit productiu i tecnològic d’Espanya i Portugal. Aquesta iniciativa s’emmarca en la voluntat de la Unió Europea de no quedar relegada en la cursa global per la Intel·ligència Artificial, un camp que redefineix sectors econòmics, models de negoci i, en última instància, la societat. L’establiment d’una instal·lació d’aquesta envergadura a territori ibèric suposa una injecció de capacitat de càlcul i desenvolupament d’algoritmes, elements essencials per a la innovació en àrees tan diverses com la medicina, la indústria 4.0, la mobilitat o la transició energètica. La col·laboració público-privada, amb la participació de grans corporacions i el suport institucional, és un model que ha demostrat eficàcia en la mobilització de recursos i coneixements per a projectes d’alt risc i gran impacte. No obstant això, el repte no es limita a la infraestructura física; la gigafactoria haurà de generar un ecosistema al seu voltant, atraient talent, fomentant la formació especialitzada i creant sinergies amb universitats i centres de recerca. La capacitat de retenir i atraure joves a la perifèria social i transició ecològica, per exemple, serà crucial per assegurar la sostenibilitat a llarg termini del projecte i la seva integració efectiva en el territori. La competència europea és ferotge, i la capacitat de la candidatura ibèrica per complir els terminis, mantenir la qualitat tècnica i demostrar un retorn social i econòmic serà determinant per consolidar el seu èxit. La visió a llarg termini i una gestió resilient seran imprescindibles per navegar els reptes inherents a una tecnologia en constant evolució i amb un potencial transformador sense precedents.
