En un moment en què Europa es debat entre la necessitat imperiosa de sobirania tecnològica i la por de quedar relegada en la cursa global de la intel·ligència artificial, la petita vila de Móra la Nova, al cor de la Ribera d’Ebre, s’ha convertit de cop i volta en l’epicentre jurídic d’un dels projectes més ambiciosos de la península Ibèrica. La designació d’aquest municipi com a seu legal de la societat mercantil que impulsarà la candidatura ibèrica de gigafactoria de Intel·ligència Artificial no és un fet menor: és la materialització d’una aposta territorial que vol descentralitzar el poder tecnològic concentrat històricament a les grans metròpolis. En aquest escenari, la veu de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ressona amb autoritat, reivindicant que el desenvolupament d’aquesta infraestructura no pot limitar-se a una operació de capital sense arrelament social.
El context internacional és clau per entendre la magnitud del que s’està gestant. Mentre potències com els Estats Units i la Xina despleguen supercomputadors i models lingüístics a una escala sense precedents, la Unió Europea ha pres la decisió estratègica de no dependre exclusivament de la infraestructura privada exterior. En aquesta línia, projectes com el que ara s’ubica a Móra la Nova representen el primer pas cap a una autonomia digital continental. No obstant això, com advertim en altres anàlisis sobre el fenomen tecnològic, com ara l’ombra de Claude Mythos: Una IA massa perillosa per al món, la construcció d’aquestes macroestructures planteja dilemes que van molt més enllà de la enginyeria i entren de ple en la governança democratica i l’impacte territorial.
Aquest article explora, a través de la mirada de Jordi Duch, director del departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV i de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement, com s’està configurant aquest nou ecosistema i per què la participació real del territori és l’única garantia que la inversió es converteixi en progrés compartit i no en una illa tecnològica aïllada.
El pas legal i la incertesa de la governança
Jordi Duch no dubta a qualificar la decisió del Consell de Ministres i del Consell Executiu d’aprovar la seu a Móra la Nova com un «pas molt rellevant». Segons el professor, el punt estratègic del projecte ja estava fixat al municipi ebrenc, però l’aprovació de la part legal reafirma una realitat que els observadors locals donaven per descomptada. Tanmateix, Duch introdueix un matís fonamental: «després està la part de la governança, que és on hi ha la incertidumbre». La constitució de la societat mercantil és només l’esquelet; el que determinarà l’èxit del projecte és el múscul social i econòmic que l’envolti.
El director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement reivindica la creació d’algún tipus d’organisme paral·lel a la societat mercantil on es reflecteixi la visió del territori. La seva tesi és clara: fer falta una estructura que vetlli perquè el retorn directe de la inversió es produeixi a la zona. En un model tradicional, les grans infraestructures atrauen talent i capital que acaben fugint cap als nuclis urbans principals. Duch proposa, per contra, que els agents locals —universitats, empreses, administracions i societat civil— tinguin veu i vot en la governança de la futura gigafactoria d’IA.
El model públic-privat i l’experiència del BSC
Durant la jornada Impacte socioeconòmic de la IA: potencials de transformació territorial, organitzada per la URV la setmana passada a Móra la Nova, es van exposar els dos grans eixos del projecte. El primer d’ells és la naturalesa de la infraestructura: un model públic-privat, molt orientat al desenvolupament empresarial. Aquí, Duch destaca el treball previ realitzat amb la factoria d’IA (AI Factory) situada al Barcelona Supercomputing Center (BSC).
Aquesta AI Factory és considerada per la URV la primera fase de la gigafactoria, una mena de laboratori a escala reduïda que ara ha d’evolucionar cap a una dimensió per escalar. La diferència entre ambdues no és només de mida, sinó de vocació: si la del BSC ha servit per testejar capacitats, la de Móra la Nova ha de ser el motor de transformació productiva de tot un territori. En aquest sentit, la connexió amb debats més amplis sobre sostenibilitat i futur, com els abordats a dret ambiental i sostenibilitat: l’imperatiu de la transició ecològica global, resulta inevitable, atès que la instal·lació requerirà un ús massiu d’energia que ha de ser neta i local.
La dimensió territorial i el cluster del futur
El segon eix analitzat per Duch és, precisament, la part territorial. Al voltant de la AI Factory del BSC s’ha creat una comunitat d’agents que conforma una xarxa d’alt valor afegit. El professor defensa que aquesta experiència s’ha de replicar a la AI Gigafactory: una xarxa on la Universitat arrelin i generi tot un ecosistema al voltant, transformant la Ribera d’Ebre en un autèntic cluster tecnològic. No es tracta de portar una caixa negra a un poble, sinó de fer néixer indústria, serveis i coneixement al seu entorn.
La URV es percep a si mateixa com a articuladora d’aquest procés. El seu paper no és només acadèmic, sinó de pont entre la gran infraestructura estatal i la realitat econòmica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La jornada de Móra la Nova va servir precisament per començar a teixir aquesta xarxa de complicitats, on els que «creiem en aquest projecte» puguin contribuir i participar activament.
Reflexió editorial: el futur de la sobirania digital descentralitzada
La trajectòria de la candidatura ibèrica de gigafactoria d’IA ens obliga a una reflexió profunda sobre el model de desenvolupament que volem per a Catalunya i l’Europa del segle XXI. La decisió de situar la seu jurídica a Móra la Nova trenca amb dècades de centralisme tecnològic i obre una finestra d’oportunitat sense precedents per a la Ribera d’Ebre. No obstant això, com ben apunta Jordi Duch, la victòria legal serà estèril si no s’acompanya d’una arquitectura de governança que blindi el retorn social.
El risc és evident: que la infraestructura s’aixequi sobre el territori però que el valor generat —ocupació qualificada, innovació, spin-offs— acabi absorbit per les capitals tradicionals. Per evitar-ho, la creació d’un organisme de seguiment territorial, amb pes real en la presa de decisions, no és un caprici localista, sinó una exigència de cohesió nacional. La URV ha posat el dit a la nafra i ha ofert el seu capital intel·lectual com a garantia de continuïtat. Ara, la societat mercantil i les administracions han de demostrar que la paraula «participació» no és retòrica.
En un món on la intel·ligència artificial redefineix les fronteres del poder, el territori ja no pot ser espectador. La gigafactoria serà el que en fem tots plegats. I si volem que Móra la Nova sigui recordada no com unes sigles en un registre mercantil, sinó com el bressol de la sobirania digital del sud d’Europa, hem d’actuar amb la urgència i la visió que demana el moment. La transformació no arribarà per decret; arribarà per la construcció pacient d’un ecosistema on la universitat, l’empresa i la ciutadania comparteixin el mateix destí. Aquest és el repte, i la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement acaba de dibuixar-ne el full de ruta.
