El rostre de la salut mental ha canviat dràsticament a les generacions més joves. Davant d’una situació d’estrès, un problema de parella o un conflicte familiar, el primer refugi no és sempre un consultori mèdic, sinó un dispositiu mòbil. Un reconegut estudi dut a terme per equips de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona ha posat de relleu una tendència que està redefinint l’acompanyament emocional contemporani: dos de cada tres joves entre 16 i 24 anys recorreixen a l’Intel·ligència Artificial, específicament a ChatGPT, per parlar de les seves preocupacions psicològiques.
Aquest fenomen reflecteix una transformació profunda en la manera com la societat gestiona el benestar emocional. La investigació, que va analitzar les respostes de 500 persones d’entre 16 i 90 anys, revela que l’objectiu principal d’aquests usuaris no és obtenir un diagnòstic mèdic, sinó ordenar els seus pensaments, aprendre noves estratègies per gestionar les seves emocions i obtenir una visió més àmplia dels seus problemes quotidians abans de prendre una decisió crucial.
L’aturada immediata i l’anonimat: Per què el bot substitueix (de moment) la consulta psicològica
La raó d’aquest salt cap a la tecnologia és clara i ressona entre la majoria d’adolescents i adults joves. Com explica la investigadora del Departament de Psicologia de la URV, Anna Huguet, per a molts joves «conversar» amb una intel·ligència artificial resulta molt més senzill que trucar al psicòleg. La resposta és inmediata, el servei està disponible les 24 hores del dia, no té cap cost econòmic i només requereix disposar d’un mòbil o un ordinador.
Però hi ha un factor encara més determinant: la sensació de llibertat. «Sento que puc expressar-me sense por al judici dels altres», reconeix Huguet en declaracions a l’agència EFE. L’anonimat que proporciona la pantalla trenca la barrera de l’estigma associat a la salut mental, permetent que els usuaris vertaderin les seves pitjors preocupacions sense restriccions. Aquesta dinàmica s’inscriu en un context més ampli on la digitalització ha penetrat a fons en els hàbits de recerca d’informació i orientació emocional, un tema que ja s’havia analitzat prèviament a La Paradoja Digital, on es debatien els efectes d’aquestes eines en el veritable aprenentatge dels més joves.
Històries reals i límits ètics: Del mal d’amors al duel, sense substituir la professió
Per donar veu a aquesta realitat, els investigadors van recollir anecdotes que il·lustren l’ús quotidià d’aquestes eines. Sergi, un jove de Tarragona, va recórrer a l’IA per superar un trencament sentimental. «Ho passava molt malament i li explicava com em trobava, si creia que devia trucar-la… Era com tenir una conversa amb un amic al que li podia explicar qualsevol cosa», relata. De la mateixa manera, es va documentar el cas d’un home que va utilitzar el chatbot per superar un dolorós procés de duel, una tasca que va aconseguir gestionar amb èxit gràcies a la conversa.
Tot i que les consultes sobre ansietat, amor i família són les més freqüents, l’estudi també recull sol·licituds menys habituals però igualment preocupants. La tristesa, el baix estat d’ànim, les dificultats per dormir, la soledat, les experiències traumàtiques, les addiccions i les conductes autolesives també apareixen entre les consultes. No obstant això, els experts alerten que l’IA no és una eina terapèutica. Com subratlla Huguet, «ChatGPT no està dissenyat per fer teràpia ni disposa de validació clínica com a recurs de salut mental, de manera que, en cap cas, pot substituir a un professional sanitari». El seu ús només és beneficiós quan l’usuari manté una actitud crítica, un aspecte que requereix una transparència que actualment s’està intentant millorar, com es debat en àmbits com L’era de la transparència digital, on s’exploren noves formes de garantir la fiabilitat dels textos generats per l’IA.
La fiabilitat i la privacitat: Les dues grans incògnites que assalten els usuaris
Malgrat els avantatges de l’accés immediat, l’auge d’aquestes converses genera serioses preocupacions entre els usuaris. Els investigadors han detectat que les dues principals dubtes que sorgeixen en qui consulta sobre salut mental a l’IA són la incertesa sobre la fiabilitat de les respostes i la confidencialitat del que escriuen. Els usuaris es pregunten si les dades es borren o on van a parar, generant una ansietat addicional en un espai que hauria de ser de seguretat.
El risc principal, segons l’estudi, apareix quan es accepten les respostes com a veritats absolutes sense qüestionar-les ni contrastar-les amb fonts professionals. Per això, l’estudiant del màster en Psicologia General Sanitaria, Llorenç Díaz, insisteix en la necessitat d’educació: «Si cada vegada més persones, especialment joves, les utilitzen per parlar de preocupacions emocionals, haurà d’explicar-se ben les seves possibilitats i els seus límits, identificar en quines situacions poden ser útils i deixar clar quan és necessari buscar ajuda professional». Els resultats suggereixen que l’IA pot actuar com un recurs complementari i de primer accés, però la responsabilitat final recau en l’enteniment del seu abast i en la recerca de l’atenció adequada quan la situació ho requereixi.
Un recurs complementari per al benestar emocional del futur
En definitiva, l’impacte de l’Intel·ligència Artificial en la salut mental dels joves és una realitat ineludible. La investigació de la URV demostra que, encara que no pugui diagnosticar ni tractar trastorns clínics, la tecnologia s’ha convertit en un espai de desahogo i d’organització cognitiva per a milers de persones. La clau, com s’ha demostrat, resideix a utilitzar-la amb sentit crític, com a primer pas d’exploració emocional, i no com a substitut de l’atenció professional. El repte futur passa per equilibrar l’accés lliure a aquestes eines amb una educació digital que ensenyi a distingir entre el que una màquina pot oferir i el que requereix l’expert d’un metge o psicòleg.
