El 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM) ha presenciat l’arribada de més de 600 investigadors i investigadores a la capital del Camp de Tarragona. Fins al proper 10 de setembre, el Palau Ferial i de Congressos acollirà una de les cites científiques més importants de l’àmbit biomèdic a l’Estat, on es presentaran els últims avenços en l’estudi dels processos moleculars i cel·lulars que determinen el funcionament del cos humà i l’origen de nombroses patologies. L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la col·laboració de l’IRB CatSud i EURECAT, posa el focus en una investigació cada vegada més transversal i orientada a la solució de problemes mèdics complexos que afecten la societat actual.
La intel·ligència artificial revoluciona el disseny de fàrmacs però exigeix validació experimental
Un dels eixos centrals del congrés ha estat l’aplicació de la intel·ligència artificial al disseny de nous fàrmacs. Aquesta tecnologia permet analitzar immensos volums de dades, predir les interaccions entre molècules i seleccionar candidats prometedors abans d’arribar a les fases experimentals. Tanmateix, com s’ha debatut en diverses sessions, aquestes prediccions computacionals requereixen una validació posterior en el laboratori. La intel·ligència artificial complementa, però no substitueix, el treball experimental humà, una reflexió que recorda la necessitat de mantenir el rigor acadèmic tot abraçant la innovació tecnològica, un debat que també ressona en àmbits com La Paradoja Digital: Com la Intel·ligència Artificial Minva el Vertader Aprenentatge dels Joves.
A més de l’ús de l’atzar algorítmic, els especialistes han analitzat noves estratègies terapèutiques basades en el ús de vesícules extracel·lulars com a vehicles per lliurar tractaments directament a les cèl·lules afectades. També s’ha posat èmfasi en la identificació de compostos capaços de limitar l’agregació de proteïnes, un mecanisme clau en l’aparició de malalties neurodegeneratives com el Parkinson. Aquests avenços obren portes a futures opcions de tractament més precises i eficaces, centrades en les causes moleculars de les patologies més resistents.
El secret del cervell adult i la connexió entre intestí i ment
La conferència inaugural ha estat a càrrec de la investigadora Isabel Fariñas, del Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat de València, whose recerca se centra en els mecanismes que regulen les cèl·lules mare del cervell adult. Fariñas ha explicat com aquestes cèl·lules es mantenen en un estat de repòs fins que reben les senyals necessàries per activar-se i iniciar processos de regeneració o reparació neuronal. Comprendre aquests mecanismes de repòs és fonamental per desenvolupar teràpies que puguin reactivar el potencial del cervell en cas de lesion o malaltia, obrint noves fronteres en les neurociències.
El tancament del congrés estarà marcat per la conferència de John F. Cryan, investigador principal de l’APC Microbiome Ireland, qui explorarà la relació entre els microorganismes intestinals i la salut mental. El debat sobre la microbiota ha permès abordar com l’estudi dels bacteris del sistema digestiu pot aportar claus per entendre millor trastorns psicològics i emocionals. Tot això s’emmarca en una revisió dels mecanismes que regulen l’expressió dels gens i les alteracions epigenètiques associades a les adversitats viscuda durant les primeres etapes de la vida, demostrant que la biologia no entén de fronteres entre disciplines.
El programa del congrés reflecteix la creixent interdisciplinarietat de la bioquímica i la biologia molecular, camps que cada cop estan més vinculats amb la medicina, la nutrició, la farmacologia, la computació i les neurociències. Aquesta mirada integradora permet estudiar les malalties des de les alteracions més bàsiques a les cèl·lules fins a les seves manifestacions en el conjunt de l’organisme. En aquest context d’innovació i connexió amb el territori, la proliferació d’ecosistemes científics i tecnològics a la regió és una realitat que s’ha de seguir fomentant, tal com demostren iniciatives com Reus consolida el seu lideratge en l’ecosistema start-up amb una cimera centrada en la IA i el creixement empresarial.
Més enllà de l’activitat estrictament científica, que inclou conferencies plenàries, simposis, comunicacions orals, sessions de pósteres i reunions de grups de treball, el congrés ha organitzat activitats divulgatives dirigides al públic general. Aquest dimarts, a les 18 h, la Biblioteca Pública de Tarragona ha acollit l’activitat infantil «La ciència del xocolat». A continuació, a les 19.30 h, l’Antiga Audiència ha allotjat una conversa entre Lluís Montoliu, investigador del CSIC i especialista en malalties rares, i Pere Estupinyà, bioquímic i comunicador científic, per posar en valor la importància de explicar bé la ciència per permetre que la societat pugui prendre decisions informades. El repte és clar: acostimar la recerca de punta al ciutadà per democràticar el coneixement i fomentar una cultura científica sòlida.
